El Cel, en llatí Caeli, és un concepte del més enllà present en moltes religions i filosofies espirituals. Mitològicament ha estat definit definit com a lloc de domicili dels déus, àngels i ànimes humanes (terrenals). Segons algunes creences, el cel és un estat de l'ànima.
Entre els romans és nom llatí del déu Urà i de les deïtats preolímpiques.
El Cel sol ser interpretat com un lloc de felicitat eterna. Generalment es creu que la relació entre aquest concepte i l'esfera celeste (esfera ideal, sense radi definit, concèntrica amb el globus terrestre, en la qual aparentment es mouen els astres) que va ser proposada per primera vegada pels antics astrònoms-sacerdots.
En el cristianisme, el Cel és un retorn a l'estat de la humanitat anterior a la caiguda, un segon i renovat Jardí de l'Edèn o Paris en el qual la humanitat es reuneix amb Déu en un perfecte i natural estat d'existència eterna. Els cristians creuen que aquesta reunió s'aconsegueix mitjançant l'obra redemptora de Jesucrist de morir a la creu pels pecats de la Humanitat. És un lloc de goig, pau i felicitat infinita i eterna.
