La lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat.


Lluna plena



Fases de la lluna



Segons la disposició de la Lluna, la Terra i el Sol, es veu il·luminada una major o menor porció de la cara visible de la Lluna.
Les fases de la lluna són les diferents il·luminacions que presenta el nostre satèl·lit en el curs d'un mes.




La Lluna Nova o novilunio és quan la Lluna està entre la Terra i el Sol i per tant no la veiem.

En la Cambra Creixent, la Lluna, la Terra i el Sol formen un angle recte, de manera que es pot observar al cel la meitat de la Lluna, en el seu període de creixement.

La Lluna Plena o pleniluni passa quan la Terra se situa entre el Sol i la Lluna; aquesta rep els raigs del sol en la seva cara visible, per tant, es veu completa.

Finalment, en el Quart Menguant els tres cossos tornen a formar angle recte, pel que es pot observar al cel l'altra meitat de la cara lunar.

Durant tot aquest recorregut la Lluna sembla que es balanceja. Aquest aparent balanceig es coneix com libració.



Fases de la lluna Febrer 2016



Febrer 2016
SetmanaDillDimDicDijDivDissDg
51
2
3
4
5
6
7
68
9
10
11
12
13
14
715
16
17
18
19
20
21
822
23
24
25
26
27
28
929


Cançó "Boig per tu"

"Boig per tu" és una cançó de rock català composta per Pep Sala, amb lletra del mateix Sala, de Carles Sabater i de Joan Capdevila, popularitzada pel grup Sau, amb Carles Sabater com a cantant. Es va publicar per primer cop l'any 1990, en la vuitena pista del tercer disc del grup vigatà Sau, Quina Nit. El "Boig per tu" s'ha convertit en la cançó més coneguda del grup i en una de les més reeixides de la música en català en general.


"Boig per tu" també va ser el tercer single del disc Quina Nit, després de "És inútil continuar" i "Envia'm un àngel".


Descripció i relació 

El tema de la lletra estricta és una declaració d'amor a la Lluna, encara que també es pot entendre que sigui dedicada a una persona.


Pep Sala, en una entrevista al programa de TVC No me la puc treure del cap dedicat a la cançó, va revelar que la seva estrofa –"Quan no hi siguis al matí, / les llàgrimes es perdran / entre la pluja / que caurà avui"– està inspirada en un fragment de la pel·lícula Blade Runner, on Batty diu a Deckard: "Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. És hora de morir."Sala es va inspirar en la seva dona que havia mort malalta


EL MITE DE SELENE 

En la mitologia grega, Selene és la personificació de la Lluna. És filla dels titans Hiperió i Tia, i germana d'Helios, el Sol, i de Eos, l'Aurora. Es la representava com una dona jove i bella, que recorria el cel en un carruatge de plata tirat per dos cavalls.

Se li coneixen molts amors. De Zeus va tenir una filla, Pandia. A Arcàdia va ser amant del déu Pa, qui li havia obsequiat un ramat de bous blancs.

No obstant això, la seva història més coneguda és la que comparteix amb Endimió, pastor de Caria. Una nit d'estiu, després de cuidar els seus ramats, Endimió es va refugiar en una gruta a la muntanya Latmos per descansar. La nit era clara, i al cel Selene passejava en el seu carruatge. La llum de la lluna va entrar a la cova, i així Selene va poder veure al jove adormit. Des del moment en què la deessa el va mirar es va enamorar d'ell.

Va descendir llavors del Cel, i Endimió va ser despertat pel frec dels llavis de Selene sobre els seus. Tota la caverna estava il·luminada per la llum platejada de la Lluna. Davant ell va veure a la deessa brillant, i entre els dos va néixer una gran passió.

Selene va pujar després a l'Olimp, i va pregar a Zeus que li concedís al seu estimat la realització d'un desig, i el Senyor de l'Olimp va acceptar. Endimió, després de meditar-ho, va demanar el do de l'eterna joventut, i poder dormir en un somni perpetu, del qual només despertaria per rebre a Selene. Zeus li va concedir la seva petició.


Des de llavors, Selene visita al seu amant adormit a la caverna de la muntanya. D'aquest amor van néixer cinquanta filles, i en diverses versions també, fill de Selene i d'Endimió va ser Naxo, l'heroi de l'illa de Naxos.


Selene (Luna romanos)



ECLIPSI LLUNAR

Un eclipsi lunar (del llatí eclipsi) és un esdeveniment astronòmic que succeeix quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, generant un con d'ombra que enfosqueix a la lluna. Perquè succeeixi un eclipsi, els tres cossos celestes, la Terra, el Sol i la Lluna, han d'estar exactament alineats o molt a prop d'estar-ho, de tal manera que la Terra bloquegi els raigs solars que arriben al satèl·lit; per això, els eclipsis lunars només poden ocórrer en la fase de lluna plena.



MITOLOGIA DE L'ECLIPSI LLUNAR

Des del començament dels temps les civilitzacions van crear al voltant d'un esdeveniment astronòmic, com el que passarà aquest 15 d'abril, mites i llegendes. L'eclipsi de lluna que es podrà apreciar en el nord d'Amèrica no serà l'excepció per pensar que algun esdeveniment catastròfic ha d'arribar. Res està comprovat fins ara.

En el passat es creia que la penombra en què quedava la Terra quan projectava la seva ombra sobre la Lluna, passava per l'enuig o reclam d'algun Déu. En la cultura Xina, un gripau de tres potes era qui devorava el satèl·lit i en altres civilitzacions d'Àsia, aquesta figura era representada per un Drac enfadat.

Per als egipcis el Sol i la Lluna representaven els ulls d'Horus, déu pare d'aquella civilització, l'ull esquerre era més petit i menys brillant. En algun passatge es comptava sobre una baralla són Set, una deïtat malvada, qui va arrencar l'ull esquerre d'Horus deixant el món en una foscor eterna.



Sobre les llunes sagnants

Recentment ha transcendit que aquest primer esdeveniment al qual li seguiran altres tres, completant així una tètrada de '' llunes vermelles '', desencadenarà una sèrie d'esdeveniments catastròfics a tot el món. La creença té relació amb la publicació del llibre 'Four Blood Moons' del televangelista John Hage, on narra la fi d'una era relacionada amb aquests quatre eclipsis: el segon a l'octubre 8 i els altres dos el 4 d'abril i el 28 de setembre del 2015.

En aquest cas, cal assenyalar que la coloració que es podrà apreciar a la nit de dimarts és causada per l'ombra que es projecta en el satèl·lit en passar per la sobra de la Terra, aquesta ombra canvia de to causa de l'atmosfera del planeta, segons recupera el lloc Mashable qui reprèn una explicació oferta per la NASA.

sobre embarassades

És comú que encara s'escolti un consell per a les dones que estan embarassades en dies d'eclipsi. Frases com '' posa't un llistó vermell al voltant del ventre '' o '' no surtis a veure l'eclipsi '' són constants quan s'espera que sigui tan visible com el d'aquest dimarts.


Es creu que la menor quantitat de radiació i la força de gravetat que augmenta en la Terra al moment del fenomen astronòmic, afecta d'alguna manera al nadó dins el ventre. Es pensa que malformacions o la mort del fetus pot tenir extrema relació amb un eclipsi de Lluna, situació que fins al moment no ha estat comprovada per la ciència.

No hay comentarios:

Publicar un comentario