Benviguts i benvingudes!!!

En aquest blog treballarem la Núria Torra i la Marta Parareda. Som alumnes de 4rt d'ESO a l'institut IES D'auro. Aquest blog tractarà sobre el món celeste.

El Cel, en llatí Caeli, és un concepte del més enllà present en moltes religions i filosofies espirituals. Mitològicament ha estat definit definit com a lloc de domicili dels déus, àngels i ànimes humanes (terrenals). Segons algunes creences, el cel és un estat de l'ànima.

Entre els romans és nom llatí del déu Urà i de les deïtats preolímpiques.

El Cel sol ser interpretat com un lloc de felicitat eterna. Generalment es creu que la relació entre aquest concepte i l'esfera celeste (esfera ideal, sense radi definit, concèntrica amb el globus terrestre, en la qual aparentment es mouen els astres) que va ser proposada per primera vegada pels antics astrònoms-sacerdots.

El concepte de Cel podria haver estat importat al judaisme des del zoroastrisme, en el qual es creu que quan arribi el final dels temps es produirà la resurrecció de tots els morts. Les ànimes hauran de creuar un pont (Chivat), i seran jutjades pels seus pensaments, paraules i actes, aquest judici no és final ja que quan el mal és eliminat, totes les ànimes es reuneixen, per tant la salvació és universal.

En el cristianisme, el Cel és un retorn a l'estat de la humanitat anterior a la caiguda, un segon i renovat Jardí de l'Edèn o Paris en el qual la humanitat es reuneix amb Déu en un perfecte i natural estat d'existència eterna. Els cristians creuen que aquesta reunió s'aconsegueix mitjançant l'obra redemptora de Jesucrist de morir a la creu pels pecats de la Humanitat. És un lloc de goig, pau i felicitat infinita i eterna.