Les constelacions

LES CONSTEL·LACIONS
Una constel·lació és una agrupació d'estrelles que dibuixen en el cel de la nit figures que des de la terra es veuen properes. Són creacions imaginàries que des de fa milers d'anys han servit als pobles per orientar-se o per representar déus i figures mitològiques.

TIPUS DE CONSTEL·LACIONS

Hi ha 88 constel·lacions, totes d'elles diferents i amb diferents noms com ara: Andròmeda, Crux, Serpens, Telescopium o Tucana (aquests noms estan en llatí). Dins d'aquestes 88 estan les 12 eclíptiques, popularment conegudes com "les del zodíac". Elles són:

-Àries

-Taure

-Géminis

-Càncer

-Leo

-Verge

-Lliura

-Escorpí

-Sagitari

-Capricorn

-Aquari

-Peixos

Les constel·lacions es divideixen també en cinc categories:

-Constel·lacions circumpolars: es poden veure en l'hemisferi nord durant tot l'any, per exemple: Óssa Major, Óssa Menor, Girafa o Drac.

-Constel·lacions de primavera: es podria dir que el firmament s'expandeix i podem gaudir de més galàxies durant aquesta època de l'any, com per exemple: Cràter, Hydra o Leo.

-Constel·lacions d'estiu: la terra està orbitant mirant cap a l'interior de la via Làctia, podrem gaudir de: Cigne, Fletxa o Cavallet entre d'altres.

-Constel·lacions de tardor: ara la terra no mira cap a la via Làctia, si no a l'interior del fosc univers. Podrem veure galàxies que estan increïblement lluny, com ara: Andròmeda, Aquari o Pegàs.

-Constel·lacions d'hivern: la via Làctia està al capdamunt del cel al capvespre i hi ha munts de constel·lacions per observar, sempre que el temps atmosfèric ens ho permeti, com: Auriga, Llebre o Gèminis.

Cal destacar que les constel·lacions que es veuen des de l'hemisferi nord no són les mateixes que les que es veuen des de l'hemisferi sud.

LES 88 CONSTELACIONS 

LES PRINCIPALS CONSTELACIONS

Andròmeda
Famosa constel·lació per trobar-se en ella la gran galàxia espiral d'Andròmeda, la nostra galàxia mes veïna més propera.

Representa en la mitologia grega a la filla de Cefeu i de Cassiopea, reis de etiopia, encadenada a una roca i exposada a la voracitat d'un monstre marí com sacrifici fet pels seus pares a Neptú, qui havia enviat al monstre a causar desolació a les costes d'Etiòpia urgit pels precs de les nereides la bellesa havia tingut Cassiopea la gosadia de considerar inferior a la seva.

Àguila

És una bella constel·lació que es dóna la idea d'un au en ple vol. la imaginació dels primers astrònoms creia veure en les estrelles d'aquesta constel·lació la figura d'un àguila volant en actitud d'atacar al cigne, d'aquí que els astrònoms li donarien la denominació d'Al Nasr al Tair, (l'àguila que vola).

Canis Major

Ca Menor (el gos o el can menor). El seu estel principal, és groga com el nostre sol magnitud 0.4 i es troba a 11.3 anys llum de nosaltres .es una de les estrelles més conegudes per estar a prop de Sirius.

Els antics grecs van cridar a aquesta constel·lació .Abans del ca, per precedir en la seva sortida a la del can gran. en la mitologia era mes coneguda com Canis Orió, el segon gos del caçador Orió o bé com el gos favorit d'Elena qui fent-ho perdut, suplico a Júpiter el traslladés al cel.

Centaurus

Preciosa constel·lació que conté el cúmul globular omega centauri el mes bell del cel visible a simple vista i l'estrella més propera a nosaltres.

Dues són les seves estrelles principals: la més coneguda és alfa centauri, estel triple groga el component més feble és propera, de magnitud 10 i la més propera a la terra de totes les estrelles.El centaure per als grecs i llatins era un ésser fabulosos meitat home i meitat cavall, encara que curiosament en llegir el seu nom, un diria que la segona meitat hauria de correspondre a un toro. En fi, com es diu per aquí en l'amor ... i en la mitologia, tot es val.

Crux la creu

La seva forma fa honor al seu nom: esplèndida constel·lació també coneguda com la creu del sud. El seu estel principal, anomenada la crux és una blava de magnitud 0.87 i a 370 anys llum de nosaltres: en realitat és un estel doble sent els seus components tots dos blaus.

Alejandro Von Humboldt en el seu llibre viatge a les regions equinoccials parla d'aquesta constel·lació i refereix al sentiment religiós que va inspirar per la seva forma als exploradors espanyols i portuguesos i va fortificar la seva confiança i la seva fe.

El cigne

Bellíssima constel·lació que com Aquila, assembla una au en ple vol: les seves principals estrelles són Deneb al cap i Albireu a la cua.

Ptolemeu i Hiparco la van cridar l'ocell o la gallina. Els romans van adoptar el nom del cigne o Cygnus, fill de Mart, encara que alguns creien que representava a Júpiter, quan el pare dels déus prenc aquesta forma per seduir Aleda qui després va ser mare de castor, Pólux i Elena. Per a altres, la figura del cigne és originària de l'Eufrates, ja que en alguns escrits es mostra un ocell que es creu sigui el Urakhga, o sigui el roc que va veure Simbad el marí.

Hérucles

Constel·lació molt fàcil de localitzar pel seu quadrilàter central, amb un bell cúmul globular en el seu costat oest.

El gegant Hèrcules, semidéu de la mitologia, ha estat dibuixat de diverses maneres en les cartes i esferes celestes: com un formidable gegant amb una maça a la mà dreta i un ramote taronger i unes serps enllaçades a l'esquerra, o bé amb una pell de lleó i en actitud d'aixafar el cap d'una serp enroscada en un arbre. En una representació molt antiga en la qual Hèrcules se li denominava Egnosi que significa * l'home agenollat ​​*, apareixia en actitud de vençut, ignorant-per què al semidéu se li presentava en actitud humiliant.

La lira

Petita constel·lació, però molt coneguda per la seva notable estrella vega. Segons la llegenda grega, la constel·lació va ser creada quan Hermes, inventor d'aquest instrument musical, el regal a Paolo de qui el va rebre al seu torn Orfeu i va ser traslladat al cel. Se li representava també com una àguila amb el cap cap avall en l'actitud de caure, portant en el seu bec una lira. Arato l'anomeno la tortuga o la petxina perquè segons el una vegada al mar llanço una petxina buida amb els tendons secs restirados, d'on es va originar la primera cités i després la lira, que portada la cel per immortalitzar-la.

Osa major

Els escriptors i poeta clàssics la esmentaven sota la denominació de L'ÓSSA Aristòtil pensava que aquest animal era l'únic que s'atrevia a arribar a les regions àrtiques. Precisament àrtic és un derivat de la raça grega que significa óssa. Per la seva forma, els grecs l'anomenaven també. El carro o E l carro de David ,. De les set estrelles principals, quatre representaven el carro i les altres tres, una llança amb tres bous: per degeneració del llenguatge, el significat es va estendre a les altres estrelles de la constel·lació i es dic els set bous o Septem triones d'on prové el nom septentrió, donat al nord.

Osa menor

Constel·lació que mai s'oculta en l'hemisferi nord, per estar en el pol.

Polaris és la seva estrella principal, segons la mitologia, l'óssa menor va ser Arques, fill de Júpiter i la nimfa Calisto, però una altra llegenda parla no de Calisto i arques si no de Calisto i el seu gos; potser és d'aquí provingui l'altre nom amb el qual es designa l'óssa menor: Cinosura, la cua del gos, nom que mes bé és aplicable a la polar. Els àrabs la van conèixer també com Al Fass, el forat a la direcció de l'eix de la terra.

Orion

Passa pel meridià. És una de les constel·lacions més belles i conegudes del cel, amb multitud d'estrelles. El seu estel principal és Betelgeuse, gegant vermella, variant en brillant. Les estrelles més conegudes d'aquesta constel·lació són els tres reis trucades també El cinturó d'Orió és el gegant caçador del cel que, seguit dels seus gossos el ca major i el can menor, persegueix a les Plèiades, però temorós de l'escorpí (scorpius) fuig per l'oest quan aquest aràcnid apareix al cel per l'est.

Marta Parareda i Nuria Torra. Cultura clàssica.