Les estrelles

Un estel, estrela o estrella, i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidrostàtic. Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després la radia cap a l'espai exterior. Una vegada l'hidrogen del seu exterior és a punt d'exhaurir-se, gairebé tots els elements més pesats que l'heli que ocorren naturalment es creen mitjançant la nucleosíntesi estel·lar durant la vida de l'estrella i, per algunes estrelles, mitjançant la nucleosíntesi de les supernoves quan aquestes exploten. Cap al final de la vida d'una estrella, aquesta pot contenir matèria degenerada.


El neixament d'una estrella

Un grup d'astrònoms han aconseguit obtenir un nítid primer pla de grans emanacions de material provinents d'una estrella acabada de formar amb l'ajuda del telescopi Atacama Large Millimeter / Submillimeter Array (ALMA), segons informa l'European Southern Observatory (ESO) en un comunicat.


ALMA ha permès detectar característiques en el flux de material amb molta més claredat que els estudis anteriors El líder de l'equip i autor principal del nou estudi, Héctor Arce -de la Universitat de Yale, als EUA-, ha explicat que "la gran sensibilitat de ALMA permet detectar característiques mai abans vistes en aquest objecte, com pot ser la ràpida emanació que s'aprecia ". Les imatges van ser captades en tan sols cinc hores.

Que pasaría si una estrella explotés prop de la Terra?

Estrella fugaç 

És un fenomen lluminós pel qual les partícules de matèria (meteoroides) que entren a l'alta atmosfera són frenades, encalentides, i evaporades parcialment o total, i constitueixen un canal deplasma.

EL SOL

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.

Com que és l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), és també l'astre més brillant del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivament. L'energia radiada pel Sol és aprofitada pels éssers fotosintètics, els quals constituïxen la base de la cadena alimentària. Així, és la principal font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté en funcionament els processos climàtics.

MITE DEL SOL

Es van reunir els déus per triar qui il·luminés el món, va ser Tecuciztécatl que es va oferir, però ningú estava convençut que ell fos, llavors van triar ells a Nanahuatzin, ell amb orgull va acceptar el que se li estava dient, tots dos havien de fer el sacrifici de les seves ànimes per poder estar com la llum del món, llavors va arribar l'hora d'anar al foc, Tecuciztécatl no es va animar a entrar, van estar esperant durant llarga estona, només ho va fer quan va arribar el torn de Nanahuatzin, qui va entrar sense pensar-ho, allà va succeir que l'últim esmentat va sortir com el sol que els il·lumina amb una brillantor incomparable i Tecuciztécatl va aparèixer molt després com la lluna.

ECLIPSE SOLAR

Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra. Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció vist des de la Terra. Com a mínim ocorren dos eclipsis solars anualment, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Tanmateix, d'aquests només dos, com a màxim, poden ser totals. Els eclipsis solars totals són estranys a un punt particular perquè l'ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície.

MITOLOGÍA SOBRE ELS ECLIPSES SOLARS

Algunes cultures pensaven que és un moment on els dimonis o animals consumeixen el sol. Els víkings per exemple veien llops atrapant al sol, que quan aconseguien atrapar es donava l'eclipsi.

A Vietnam, però, la creença era que un gripau es menja el sol o la lluna, i en Kwakiutl, a les costes de Canadà, que el sol és consumit per la boca del cel. En canvi, la cultura coreana diu que són gossos de foc que es roben al sol.


Una de les històries més elaborades és la Hindú, on el dimoni Rahu es disfressa per provar un elixir que li donarà la immortalitat. El sol i la lluna ho noten i ho expliquen al déu Vishnu, qui li talla el cap abans que l'elixir passi per la seva gola. Per tant el cap immortal de Rahu segueix rondant el cel i tractant d'atrapar al sol i la lluna. Quan ho aconsegueix, es produeix un eclipsi.